Ciència de la veu 4 min de lectura

La teva veu és una guitarra dins d’una trompeta: la teoria font-filtre en 5 minuts

Per què dues persones cantant exactament la mateixa nota sonen tan diferents? No és màgia ni “tenir bona veu”: és acústica, i s’explica amb un model que fa més d’un segle que s’estudia. Es diu teoria font-filtre, i un cop l’entens, no tornes a escoltar una veu de la mateixa manera.

CajaConcepto — Font × Filtre = timbre

Tota veu cantada es produeix en dues etapes independents: una font que genera el so i un filtre que el modela. El resultat de multiplicar l’una per l’altre és el timbre que sents.

La font: la guitarra

La font són les teves cordes vocals (també anomenades plecs vocals). L’aire que puja des dels pulmons les fa vibrar, i aquesta vibració genera una ona sonora rica en harmònics: no un to pur, sinó un to fonamental acompanyat d’un munt de freqüències múltiples d’aquesta fonamental. És exactament el que passa quan polses una corda de guitarra: no sona només la nota, sona la nota amb tot el seu seguici d’harmònics, i això és el que dona cos al so.

El filtre: la trompeta

El filtre és el teu tracte vocal: la faringe, la boca, de vegades la cavitat nasal. És un tub de forma canviant amb ressonàncies naturals pròpies, anomenades formants, que amplifiquen alguns harmònics de la font i n’atenuen d’altres. És el mateix principi pel qual una trompeta no surt de la boca d’un intèrpret com un simple brunzit de llavis: el tub de metall modela aquest brunzit fins a convertir-lo en el so reconeixible de l’instrument.

Quan canvies de vocal, mous el filtre

Aquí hi ha la idea més útil de tot l’article: quan canvies de nota, canvies la font (la freqüència fonamental puja o baixa), però el filtre —la forma del teu tracte— no té per què moure’s amb ella. I quan canvies de vocal (d’”a” a “u”, per exemple) passa just el contrari: mantens la mateixa nota, la mateixa font, però canvies del tot la forma del filtre. Per això, en pujar als aguts, moltes vegades cal “reajustar” la boca i la gola: la font ha pujat de freqüència i el filtre, si es queda quiet, deixa d’estar alineat amb ella.

Per què dues veus en la mateixa nota sonen diferent

La resposta ja és sobre la taula: dues persones poden compartir pràcticament la mateixa font (la mateixa nota, un tancament de cordes semblant) i sonar completament diferents perquè els seus filtres —la mida i la forma del seu tracte vocal— són diferents. És la raó per la qual reconeixes algú per la seva veu encara que canti la mateixa cançó que una altra persona: la font pot assemblar-se, el filtre és únic.

Un model amb més d’un segle d’història

La teoria font-filtre no és una idea nova ni exclusiva del cant: és un dels models més utilitzats en tota l’acústica de la parla i la veu cantada des de fa dècades. La seva força és que separa dues coses que, en escoltar, semblen una de sola: “com sona” la teva veu en realitat depèn de dos sistemes diferents que es poden entrenar per separat. Un cantant pot treballar l’eficiència de la seva font (el tancament de les cordes, la relació entre aire i so) i, de manera independent, la forma del seu filtre (on col·loca la llengua, quant obre la mandíbula, si puja o baixa la laringe). Són dues palanques diferents per al mateix resultat final.

CajaPruébalo — Un minut amb la teva pròpia veu

Canta una nota còmoda i sostén-la. Sense canviar la nota, ves passant lentament de la vocal “a” a la “u” i després a la “i”. Fixa-t’hi: la nota (la font) no es mou, però el color del so canvia del tot. Això que sents canviar és el teu filtre movent-se en temps real.

Glosario

  • Font — l’origen del so vocal: la vibració de les cordes vocals.
  • Filtre — el tracte vocal, que modela el so de la font amb les seves ressonàncies.
  • Harmònic — cadascuna de les freqüències múltiples de la nota fonamental que l’acompanyen.
  • Formant — una ressonància del tracte vocal que reforça determinades freqüències.
  • Timbre — el “color” d’un so, el que ens permet distingir una veu d’una altra encara que cantin la mateixa nota.

Continua llegint


Vols veure com es comporten la teva pròpia font i el teu propi filtre al llarg de tot el teu rang? Analitza la teva veu →

Continua llegint

Ciència de la veu

Què veu un espectrograma que la teva oïda no pot sentir?

La teva veu, convertida en una imatge. Així es llegeix un espectrograma, l'eina que fa visible el que una oïda…

Ciència de la veu

Harmònics: l’empremta dactilar de la teva veu

Una nota cantada no és mai una sola freqüència. És una fonamental acompanyada d'un seguici d'harmònics, i com es reparteix…

Vols veure com es comporta la teva pròpia veu?