Els cinc músculs que decideixen la teva nota (anatomia exprés de la laringe)

Quan diem “cantar amb la gola” solem referir-nos a alguna cosa que sona forçada. Però el cert és que sí que cantes amb la gola: amb un petit equip de músculs dins de la laringe que no veus ni sents de manera conscient, i que decideixen a cada instant la teva nota, el teu registre i bona part del teu color. Aquest és el seu mapa bàsic, en anatomia general.

CajaConcepto — La laringe no és un múscul, és un equip

Dins de la laringe hi ha diversos músculs petits que treballen en equilibri constant: uns allarguen i afinen les cordes vocals, un altre les engruixeix, uns altres les tanquen, i només un les obre per respirar. La nota que surt depèn de com es reparteixen la feina.

Els protagonistes

CT (cricotiroïdal) — inclina el cartílag tiroide cap endavant, cosa que estira i aprima les cordes vocals. Quant més domina, més puja el to: és el múscul protagonista del registre de cap.
TA (tiroaritenoïdal) — és, en essència, el cos de la mateixa corda vocal. En contreure’s, l’acurta i l’engruixeix: més massa vibrant, més protagonisme en el registre de pit.
CAL i IA (cricoaritenoïdal lateral i interaritenoïdal) — són els músculs del tancament: acosten les cordes vocals per davant i per darrere perquè puguin vibrar de manera eficient. Aquest tancament s’anomena adducció.
CAP (cricoaritenoïdal posterior) — és l’únic múscul que fa el contrari: obre la glotis. Sense ell no podries respirar entre frase i frase.

L’estira-i-arronsa entre TA i CT

L’equilibri entre TA i CT és, en gran mesura, la clau dels registres vocals: quan domina el TA (més massa, més corda vibrant), som en terreny de pit; quan domina el CT (cordes més fines i estirades), som en terreny de cap. La veu mixta, aquest territori intermedi tan buscat en la tècnica vocal, és justament la zona on tots dos músculs col·laboren en lloc de “barallar-se” pel control.

La laringe també puja i baixa

Per sobre d’aquest equip hi ha un altre grup de músculs —els suprahioidals i infrahioidals— que pugen i baixen la laringe en conjunt. Aquest moviment no canvia directament la nota, però sí que canvia la longitud del tracte vocal i, amb ella, el color: una laringe un poc més alta tendeix a sonar més brillant; una laringe un poc més baixa, més fosca i rodona. És un altre dial més a la mateixa consola.

Per què “relaxar la gola” no és tota la resposta

És habitual sentir el consell “relaxa la gola” com a solució universal a gairebé qualsevol problema tècnic. Té sentit en part: una tensió excessiva i sostinguda en aquests músculs sí que pot limitar el rang i cansar la veu. Però l’objectiu no és que aquests músculs “no treballin” —tots ells s’han d’activar perquè hi hagi so—, sinó que treballin en l’equilibri adequat per a cada nota, sense que cap hagi de compensar en excés la feina d’un altre. Per això els exercicis de tècnica vocal gairebé mai no busquen “no fer res”: busquen repartir la feina de manera més eficient entre aquest petit equip de músculs.

CajaPruébalo — Un minut amb la teva pròpia veu

Col·loca dos dits, suaument, sobre la teva nou del coll (el cartílag tiroide). Fes una sirena vocal, de greu a agut i de tornada, molt a poc a poc. Notaràs la laringe moure’s sota els dits. En la tècnica vocal se sol buscar que aquest moviment sigui suau i contingut, no brusc: és una manera senzilla de sentir, literalment amb la mà, el que fins ara només descrivíem amb paraules.

Glosario

Laringe — l’òrgan on hi ha les cordes vocals, situat a la part frontal del coll.
Cordes (o plecs) vocals — els dos plecs de teixit que vibren al pas de l’aire i generen el so de la veu.
Adducció — el moviment de tancament de les cordes vocals cap a la línia mitjana.
Registre — cadascuna de les “zones” de comportament vocal (pit, cap, mixt) segons quins músculs dominen.
Cricotiroïdal / tiroaritenoïdal — els dos músculs principals que estiren (CT) o engruixeixen (TA) la corda vocal.

Continua llegint

Vols veure com es comporta el teu propi equilibri TA-CT al llarg del teu rang? Analitza la teva veu →